Disculpeu-me novament per no actualitzar abans, però entre treballar i estudiar no tinc gaire temps per res més.
Però avui intentaré fer una bona actualització amb un bon grapat de fotos i en català!
Us vull ensenyar un cementiri a l'estil britànic, l'Abney Park Cemetery. És un cementiri que em queda molt aprop de casa (tot i que no ho sabia fins fa 3 setmanes, quan vaig demanar a les meves companyes de pis on podia anar a fer fotos i em van recomanar anar aquí). Al principi no és que em fes gaire il·lusió, sincerament, però la veritat és que va valdre la pena.
Em va sorprendre molt perquè és molt diferent a l'estil de cementiris que estem acostumats a veure al nostre país.
El que més em va agradar va ser que és un bosc al mig de la gran ciutat decorat amb tombes i una església. I aquesta barreja fa que la gent vagi allà com aquell qui va al parc: a passejar, a córrer, amb bici, amb els nens, a fer sessions de fotos, etc. Em va xocar una mica aquest fet també, però així de pràctics (o peculiars) són els anglesos!
Això sí, mentre camines has d'anar vigilant perquè et pots trobar tombes a qualsevol lloc, i de diferents estils; al principi em va semblar una mica caòtic, però un cop has caminat una mica és d'allò més relaxant i curiós anar descobrint tombes amagades i diferents.
Bé, doncs espero que us hagi agradat, us deixo amb algunes fotos més. Gaudiu del que queda de cap de setmana!
Bon dia reina,
ResponEliminaCom sempre tu no pares de sorprende'ns. Molt original el teu reportatge. La veritat es que no sembla gens un cementiri i està molt bé que els veins tinguin el costum de passejar-hi com si fos un parc.
Molts records i bon diumenge.
dOLO
Hola reineta,
EliminaTu com sempre la primera. Ja no sé ni què contestar-te! Així que t'envio molts petons i una forta abraçada!
Hola Helen. Mira doncs, m'ha agradat aquest sistema d'enterrament, és molt més tranquil i natural que no aquells blocs de pisets (diguem-ne ninxos) que tenim per aquí al nostre país. Estàs més en contacte amb la natura i, és veritat, no ha de ser tan trist venir a veure els difunts o si més no a passejar tanquil·lament. Un altre encert dels teus. Enhorabona i gràcies pels teus reportatges cada vegada més sorprenents. >Fins aviat.
ResponEliminaSi, és un bon sistema això d'enterrar-los a la natura, així si vols anar a veure els difunts és com passejar pel bosc.
EliminaMolts petons pepet! ;)
Parkerrr! Aquests cementiris em recorden molt a les pel·lícules d'antena3 jajaja, A mi m'encanten, ja m'agradaria que aquí fossin així de bonics i que els poguéssim utilitzar com un parc més per passejar. Veig que ja ets tota una artista fent reportatges d'aquests! Enhorabona, continua fent fotos tan bones! ;) Mil petons!
ResponEliminaPuçaaa!
EliminaMe'n alegro que t'hagi agradat aquest reportatge! Tot i que m'imagino que t'agraden més els que ensenyo les meves noves compres no?jajaja
A veure si aviat en torno a fer alguna!
Molts petonets reina!
Helen Parker! jajajaja
Si que és veritat això de les pelis... igual alguna s'ha rodat aquí.
ResponEliminaDe totes maneres és interessant de veure i de conèixer aquesta manera d'enterraments, és peculiar i més desestresant que no el nostre. Records a totes.!!!! !!!! !!!!.
Ja em direu quines pel·lícules són doncs aquestes! A mi em va recordar al bosc de "El Internado"jajaja
EliminaMolts petons de nou!
Hola Malparidota! Et vaig prometre que t'escriuria a la teva pròxima publicació del Blog però se'm va passar.
ResponEliminaTela! Aquests cementiris com tu dius són molt anglosaxons! Tot i així jo em quedo de la manera que ens descrius l'indret: molt relaxant! M'agrada l'idea que la gent vagi a passejar pels cementiris, a tirar-se fotos... però es que clar! això és un bosc en canvi els nostres són pilots de ciment dividits amb carrers.
Molts ànims i una forta abraçada!
Hola Olga! :)
EliminaQuina il·lusió el teu comentari! (L'estava esperant eh! k et tinc ja a la llista!jajaja).
I sí, tal com tu dius això és un bosc i és genial passejar per aquí, a veure si n'aprenem una mica i ens deixem estar de tants pilots de ciment dividits amb carrers! Així segur k tots aniriem més al cementiri!
Moltes gràcies per comentar-me i espero que em vagis seguint!
Mooolts petons!